Restauració i atzar

Les pintures murals de l’escola han vist passar molta història per davant, i són protagonistes de fets memorables. Fa vint-i-sis anys, quan ja en feia quaranta-quatre que les havien pintades, van viure un retrobament inesperat. En va quedar testimoni a les pàgines de Garbí.

Curs 1990-1991. Les pintures de la sala de música i de la biblioteca es restauren de nou. Els colors han perdut lluminositat i algunes parts han caigut a causa de les humitats. Els restauradors han estudiat les pintures però no han trobat les signatures dels autors. “Recordeu que les pintures són un patrimoni de tots que cal respectar”, ens diuen.

L’atzar, però, ens ajuda a trobar un dels pintors: en Joan Llongueras, que col·labora en classes de dibuix en el mateix centre que un dels meus familiars. Accepta amb molt de gust la invitació de la directora Núria Torres per veure el procés de restauració de la seva obra. Quan entra a la biblioteca, emocionat, exclama: “Encara són aquí! Com les heu sabut estimar! N’estic molt orgullós!”.

La creació

“Pere Vergés demanà a tres antics alumnes que decoréssim l’escola. En Jaume Bellmunt trià el menjador; en Miquel Ibarz, la sala de música, i jo, la biblioteca. Vam començar a pintar l’abril del 1947 i vam acabar al setembre del mateix any. Teníem por que les pintures fossin malmeses pel pas del temps, i aleshores no les vam signar”.

“Jo vaig triar personatges de contes, com el gat amb botes, el soldadet de plom, la caputxeta vermella i els llibres de cavalleries. El poble de pescadors fa referència a Tamariu i Aiguablava, on estiuejava. Us vull felicitar perquè heu sabut estimar l’escola i respectar les pintures. És molt d’agrair per un artista”.

Ara sí!

Curs 1991-1992. El senyor Llongueras ha vingut a fer-nos una xerrada sobre dibuix, en el setantè aniversari. Prové d’una família de músics i artistes. Recorda com ja de petit li agradava molt dibuixar a la platja de la Barceloneta.

Abans de marxar se’l convida a signar les seves pintures a la biblioteca, que hauria d’haver signat el 1947, abans de l’inici del primer curs al Guinardó. I així l’atzar ens va fer testimonis, en un moment solemne, del retrobament de l’autor amb la seva obra restaurada. Ara us toca a vosaltres contemplar les pintures i conservar-les!

Isabel Busquets

(amb entrevistes i cròniques dels alumnes Albert Guijarro, Sergi Pons i Enric Cambronero, a la revista Garbí, 1991 i 1992)

Sabíeu que…

El pare del pintor de la biblioteca fou el famós mestre Joan Llongueras, que va composar la música i la lletra de la “Cantata de Sant Nicolau”, tan popular per Nadal a la nostra escola.