Garbí, la memòria de l’escola

Garbí, la memòria de l’escola

“Volem que sigui un mitjà de treball i de superació per nosaltres mateixos. Cada mes donarem a conèixer el que hem fet i els projectes pel mes vinent. Hi voldrem a tots els que tinguin ganes de treballar i sentir l’Escola”. Aquesta és l’essència de la revista Garbí. D’aquesta època nova i de totes les que l’han precedida. El text, de fet, ve de lluny, tant com de fa 84 anys: pertany al número 1, publicat al novembre de 1933.

Escrits a mà pels alumnes, en català i amb dibuixos que en cada exemplar són diferents (perquè només es feien còpies dels textos), els primers números són un tresor fràgil. Amb guants de bibliotecària els fulleja mentre parlem amb ella, la persona que més en sap de la història de Garbí: la Isabel Busquets, mestra de l’escola fins al 2012 i coordinadora de la revista un grapat d’anys.

L’origen

Gràcies a ella sabem que la idea d’editar una publicació per explicar la vida tan inèdita de l’escola a la Barceloneta li va donar a Pere Vergés, des de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament, Manuel Ainaud, l’impulsor del model d’escoles innovadores. Ja abans de crear Garbí, algunes classes elaboraven les seves pròpies revistes, però van ser els més grans (els de Garbí) els que van impulsar una publicació de tota l’escola.

Cada mes s’hi explica des de l’organització per colors fins a les observacions meteorològiques, la vida social, els llibres que llegeixen o les cròniques. Hi ha seccions fixes com el “Pòrtic”, “Cal parlar bé” o els “Escacs”. I l’èxit és tan gran, a dins i fora de l’escola, que aviat fan el pas de portar-la a una impremta. Ho fan possible les aportacions dels alumnes (10 cèntims de pesseta a la setmana) i de subscriptors, que paguen una pesseta al mes!

El projecte, però, s’estronca amb l’esclat de la guerra civil, l’estiu de 1936. És el final de la primera època.

Alts i baixos

Passen 12 anys de silenci, però la revista torna a publicar-se. És l’any 1948, coincidint, segons les investigacions de la Isabel Busquets, amb el trasllat des de Montjuïc al Guinardó. I, coses del moment, s’edita ara en castellà. Garbí és testimoni d’aquells temps de forma ininterrompuda durant 18 anys, els dos últims (la tercera època) publicant un número cada dos mesos. Fins que torna a aturar-se el 1966, quan es jubila Pere Vergés.

Però Garbí té guanyat el cor dels que estimen l’Escola del Mar i sempre troba qui la fa reviure. És el cas del grup de mestres, entre les quals la Isabel, que el 1986 reprenen el camí, la quarta època, conservant les seccions històriques i afegint-ne de noves. I de nou en català. Dotze alumnes s’encarreguen de tot en el Taller de Revista, des de la selecció de textos fins a la compaginació. La portada és obra del Taller de Plàstica i a vegades d’artistes de renom que havien estat alumnes de l’escola.

I així, després d’alts i baixos, xino-xano, Garbí ha sobreviscut tots aquests anys. I el paper i la paraula escrita han mantingut viva la memòria de tot allò que un dia van estimar els milers de nens que s’han fet grans a l’Escola del Mar. Us imagineu els alumnes de 1933 fullejant ara el que van escriure o dibuixar aleshores? Us imagineu a vosaltres fent el mateix d’aquí a vuitanta anys? Només per això, Garbí s’ho val.

Sabíeu que…

A l’escola es conserven exemplars de totes les Garbí publicades, incloses les més antigues, que va donar un antic alumne. Però els primers números (1933-1936) també estan digitalitzats i qualsevol els pot consultar, íntegres, al web de l’Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA). Entreu-hi… I bon viatge als anys 30!

No ens interessa la quantitat de coneixements que pugui tenir un noi al sortir de l’escola. El que ens interessa és que sàpiga pensar. Saber vint-i-cinc o cinquanta coses no vol dir res. Aquest senyor que és metge, mestre o tenedor de llibre pot ésser un ximple. Pots saber cinquanta coses, tombar la cantonada i trobar-te amb la que fa cinquanta una i no saber què fer-ne.

Garbí, núm. 23, juny de 1936

Una revista de tots i per a tots

La revista Apamar ja no és l’Apamar. Ara és Garbí, i no només la fa l’AFA sinó que també la fem els alumnes de l’escola. Per preparar la publicació d’aquest primer número vam fer un consell de redacció al començament de trimestre i un altre a prop del final.

Què és un consell de redacció?

És una reunió en què participen famílies de l’AFA i membres de l’escola. Per part dels pares van venir el coordinador de la revista i el dissenyador. Per part de l’escola vam anar els alumnes de Nausica, Eneida i Garbí que tenim el càrrec de periodistes, i la Teresa i la Carme com a coordinadores de l’escola.

Què hem fet?

Parlar dels nous canvis de la revista, escollir els temes que sortiran i repartir la feina. Un cop feta la feina l’enviem a la redacció perquè es corregeixi i es publiqui. Els alumnes que fem de periodistes hem d’aportar temes, cròniques i fotos per completar la revista. T’hi apuntes!?

Martí Arriaga i Jan Santandreu, classe Garbí, verd i blanc