Entrevista a la Conxita Romagosa
“De l’escola destaco la unitat i l’estima dins de la diferència”
La Conxita Romagosa tanca una etapa com a mestra de l’Escola del Mar des del 2007. Un temps en què ha estat el suport imprescindible per als alumnes amb necessitats especials.
Havies treballat abans amb aquests infants?
No, jo venia d’escoles bressol. Hi treballava des de 1974. Arribar a l’Escola del Mar va ser un gran repte perquè acabava una etapa molt llarga i en començava una altra molt diferent.
Què en sabies, de l’escola?
No la coneixia. Dels primers dies recordo la por d’entrar en un lloc on no coneixes a ningú i hi tens un paper important. De seguida em vaig sentir molt acollida per l’equip directiu, que sap fer pinya i treure el més positiu de cadascú.
I què et va sorprendre?
Les escales! I també el poc espai a les aules de parvulari, sobretot en comparació amb les escoles bressol d’on venia.
Has estat nou anys, el mateix que la generació 2007-16.
De fet, tot i que he estat amb nens d’altres grups, sempre vaig acompanyar molt el J.S., des de Tortugues fins a Garbí, que va acabar el curs passat. Per mi, una fita molt important va ser aconseguir que el grup, més que no pas jo, l’acollís i que ell s’hi sentís acollit.
I com ho vas fer?
El J. no parlava, però vam arribar a construir un llenguatge alternatiu, amb pictogrames i simbologies especials. I va passar de relacionar-se com un nen autista a establir un vincle amb el grup increïble.
Què més t’ha aportat l’escola?
Grans amigues i amics. He estat a classe amb totes les mestres. També m’ha fet treure una part de creativitat, i crec que jo també hi he aportat una mica de la que portava de l’escola bressol.
Amb quin valor de l’Escola del Mar et quedes?
Destacaria la unitat, que no uniformisme, i l’estima dins de la diferència.
I ara que estàs jubilada…
Jo no tenia ganes de jubilar-me, volia continuar. Penso que encara havia d’aportar coses a l’educació, però no puc per problemes de salut. Això també m’impedeix venir dos o tres cops per setmana com tenia previst. Ara em dedico a disfrutar de ser iaia.
Moltes gràcies, Conxita!
