Una casa amb història

Can Sors

Quan vaig entrar per primera vegada a l’Escola del Mar, el 2 d’ abril de 1979, em va impressionar molt el seu esplèndid edifici, encarat a la ciutat, amb magnífiques vistes al mar i vorejat de jardins amb gran varietat d’arbres i plantes.

Una de les primeres preguntes que vaig fer a la Srta. Josefina Pocurull, amb qui aleshores compartia les tasques de la biblioteca, va ser:- Qui hi vivia en aquesta mansió, abans de ser una escola? I em contestà que havia estat la casa on havia viscut una família benestant catalana, propietària d’una fàbrica de paper.

Fa tres anys, quan explicava la història de l’Escola als alumnes de Tarongers, la mateixa pregunta d’un d’ells, em despertà l’antic desig de saber més sobre aquest edifici. Fou aleshores quan començà la meva recerca, consultant diferents arxius de la ciutat. A poc a poc, el trencaclosques inicial s’anà completant, amb les informacions que trobava. Aquestes, teixíen una història al llarg del temps i anàven donant resposta als meus primers interrogants.

Ara, ja puc afirmar que aquesta finca és molt antiga, gairebé tan antiga com el nostre barri del Guinardó. A finals del segle XIX, formava part del municipi de Sant Martí de Provençals. La casa tenia un nom, “Casa Sors” o “ Sorts” segons alguns documents. De fet, els terrenys d’aquesta finca, formàven part de les propietats del monestir de les monges benedictines de Sant Pere de les Puel·les.

Des de mitjans del segle XIX i inicis del XX, en ella hi han viscut unes deu famílies. Una de les primeres, la família de Jacint Galí Vilar, eren els amos d’una de les cereries més antigues de Barcelona, actualment Cereria Subirà.

Als terrats de la casa, es realitzava el blanqueig de la cera. I això era possible gràcies a l’existència d’una mina d’aigua pròpia i de la bona orientació al solell. Amb la cera resultant del blanqueig, la cera grum, es feien espelmes i ciris blancs de gran qualitat.

En aquest indret, considerat pels especialistes en salut, com un dels llocs més ventilats de la nostra ciutat, bufen corrents d’aire de Llevant a Ponent que són els més saludables.

Als anys 20 i 30, la casa estava habitada per famílies benestants, que acostumàven a venir aquí per a estiuejar. Disfrutàven del sol, de la llum, de l’aire i de la natura, com ho feia la família dels Torras Riviére, uns dels darrers propietaris, que posseia fàbriques de paper a Bonmatí i a Flaçà, situades a Girona. Les dependències de la mansió de Salvador Torras Doménech foren ampliades i modernitzades pel seu gendre, l’arquitecte Pere Benavent de Barberà i Abelló.

En el període de la guerra civil, la finca incautada pel govern republicà, resultà molt danyada pels constants bombardejos. Després de la guerra, la casa retornà als seus antics propietaris. Fou aleshores quan Margarita Torras Riviére, l’hereva, i la seva mare Ana Riviére Chavany decidíren vendre-la a l’Ajuntament de Barcelona, per a convertir-la en escola. Aquest la comprà al 1945 i hi traslladà posteriorment l’ Escola del Mar.

Des de 1938,  l’escola estava al ”Roserar”, un antic palauet neoclàssic situat a Montjuïc, ja que el seu edifici inicial de fusta, construït per l’arquitecte Josep Goday al 1921, fou incendiat i destruït en un bombardeig durant la guerra civil espanyola, per l’aviació franquista.

Calgué realitzar algunes obres de reforma, per a adaptar l’edifici del Guinardó i convertir-lo en una escola. Els antics alumnes Miquel Ibarz, Joan Llongueras i Jaume Bellmunt col·laboràren en el seu embelliment, amb unes magnífiques pintures murals a la Sala de Música, la  Biblioteca i el Menjador.

Paral·lelament es construí també, una caseta annexa pel conserge i un pavelló amb una cuina-office, un celler i un espaiós menjador per donar cabuda a tots els alumnes, provinents de diferents barris de la ciutat.

Un tramvia sortia cada dia de la Plaça Urquinaona i traslladava els alumnes que vivíen més lluny fins al Passeig de Maragall. Allí els esperàven els mestres i pujàven plegats fins a l escola, caminant en fila, per l’Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat.

L’Escola del Mar s’inaugurà oficialment a l’edifici del Guinardó, el dia 26 de novembre de 1948. Els alumnes del Consell General van rebre les claus de la casa, de mans de l’alcalde Josep Mª Albert, Baró de Terrades, amb els colors simbòlics de l’escola. El director Pere Vergés, adreçà unes paraules als assistents a l’acte i els antics alumnes regalaren a les autoritats un vaixell de veles, construït per un d’ells, en Jaume Puig-Agut. El desig d’aquestes, al rebre aquest  regal, fou que es quedés a l’ Escola, com a record del dia de la seva inauguració. Si mai entreu a la Sala de Mestres el podeu veure encara, dins d’una urna de vidre. A la Sala de Música es representà una obra poètica i musical “La Roda del Temps”.

Des de fa 63 anys, en aquesta casa senyorial, hi conviuen tres famílies ben avingudes que tenen molt respecte i cura d’ella, dels seus magnífics espais, jardins i terrasses. Aquestes famílies porten el nom dels colors que el mar ens ofereix en diferents moments del dia: Blau, Verd i Blanc.

Isabel Busquets

Mestra de l’Escola del Mar

IMATGES:

Casa Sors
Aquarel·la sobre paper,
Pere Benavent, 1932
Arxiu del Col·legi d’ Arquitectes de Catalunya COAC