Garbí, el vent que bufa del Sud-Oest

Garbí

El vent que bufa del Sud-Oest s’anomena Garbí. És el vent típic de marinada. El nom procedeix de l’àrab i significa occidental. Paraula derivada de Garab, “allunyar-se”, “anar-se’n”. Aquest nom ja apareix a la Crònica de Jaume I  “…el Garbí dolç e amorós… ens menà a port…” i del català s’estengué a altres llengües.

Dóna arrel a la regió portuguesa de l’Algarve i al Magreb. I aíxí el descriu Josep Pla, en el llibre El meu país “El garbí és el vent de les nostres tardes d’estiu”. Acostuma a bufar especialment al maig i al juny.

És un vent que eixuga les “garbes” de palla dels camps. I les dites populars diuen que “el Garbí a les set se’n va a dormir”. I una havanera molt coneguda “La calma de la mar” ens canta: Bufa ventet de Garbí, vent en popa i mar bonança, anirem cap a llevant, fins a la ratlla de França! ”

Isabel Busquets

Servei Meteorològic de l’Escola del Mar

«Aquest curs no vaig poder explicar-los la història del nom de Garbí a la classe com és costum i encara que sigui un breu comentari, aquí van unes línees.»